# Somriu Que La Vida Vola

Després de visitar  Semuc Champey , ens esperaven moltes hores de cotxe fins a la nostra próxima destinació:   Tikal . Les primeres hores van ser de curves, seguidament per kilòmetres i kilòmetres de carretera recta però plena de “túmultos” per tal d’evitar que els narcotraficants utilitzin les carreteres per aterrar amb les seves avionetes  🛬 . Fins i tot, en la localitat de Sayaxché vam haver d’agafar un ferry per creuar el riu i seguir en direcció Tikal 🚢. Com anàvem bastant justos de temps per poder visitar el Tikal amb condicions, vam parar a un McAuto per agafar menjar. L’entrada al Tikal val  150Q per persona , i en el nostre cas, vam pagar cada un el “ Ingreso ” y “ Atardecer ” que són diferents entrades. S'ha de tenir en compte que si es vol veure l’Atardecer t’obliguen a contractar un guia del parc per seguretat.  El recinte del Tikal es de  60km quadrats  i molt perdedor. Fins ara pensàven que havien descobert el 20% del poblat Maya però f

Després del trajecte del Lago Atitlán fins a Cobán , el próxim destí era Semuc Champey. El Tito ens va fer matinar bastant per anar cap a Lanquín.  Pensàvem que quedava aprop però van ser unes dues hores i mitja per camins de mala mort. Realment està al mig del no res! Primer cotxe, després 4x4, després caminar… però el lloc mereix tot el viatge fins allà!  S’ha de dir que en el lloc on estàvem allotjats nosaltres, no hi havia ni cobertura. Es deia Posada Las Marias i des d’allà es pot anar caminant fins a Semuc Champey. L’entrada al parc val 50Q pels turistes. La pujada fins al mirador va ser bastant complicada ja que el terra estava molt humit i hi ha força pendent. Jo sens dubte no anava amb el millor calçat ja que anava amb xancles  😅 . Tot i que els guies us diguin que es pot anar amb xancles… porteu bambes tancades! Les vistes des del mirador són precioses ja que es veu Semuc Champey al complet. Però lo millor encara estava per arri