Ometepe - Isla de volcanes (3 días en Ometepe)

Hola, hola!!

Ja m'ha dit un ocellet que segons el Papa sempre estic "d'excursió"... no és veritat! Sembla mentida però treballem entre setmana. L'altra cosa és que cada dues setmanes a Managua hi hagi un dia festiu i l'aprofitem jeje...

Doncs aquest cap de setmana llarg (dilluns 1 era festa) l'hem passat a Ometepe, una illa dins del llac Nicaragua formada per dos volcans, el Concepción i el Maderas. 

Divendres vam sortir de Managua amb el Pere i el Flynn cap a Rivas, a 2:30h de bus. Des de Rivas vam agafar un taxi fins a San Jorge, d'on sortia el ferry cap a Ometepe. Vam pagar 45 córdobas pel viatge en ferry (menys de 2€). Les vistes de la illa eren molt xules... ens anavem acostant cap als volcans poc a poquet. Per ser un llac... Déu ni do les onades que hi havien! 

Al arribar al Port de Moyogalpa ens esperava el Franklyn de l'Hostal Nathaly. Vam anar amb mototaxi fins l'hostal i ràpidament cap a veure la posta de sol des de "l'aeroport" de Ometepe. Les vistes cap al Volcà Concepción eren molt xules! 

Dissabte 30/07/2016 - Volcán Concepción, Charco Verde i Punta Jesús Maria

Dissabte ens vam aixecar molt aviat per menjar un bon esmorzar i dirigir-nos cap al Volcà Concepción. Allà ens esperava el Carlos, el nostre guia ja que per seguretat no era recomenable pujar sols. Cada dia només pujen de 1 a 3 grups. La pujada va ser molt dura ja que vam fer uns 800 m de desnivell en només 3 hores. La selva estava plena de micos Congo i Cara Blanca, així que com a mínim va ser entretingut! Us deixo una foto aviam si els veieu...

El Carlos era un guia peculiar, un noi de 25 anys que sempre havia treballat al camp i probablement analfabet. Segons ell a dalt del volcà hi havia mucha "nieve" i viento i per això no podiem avançar. Tot i dir-li que "'nieve" segur que no hi ha havia (estàvem literalment empapats de suor) i explicar-li que allò era "niebla", ell seguia dient que "mucha nieve". A mig camí, creuant una plantació de bananos, ens va parar un home demanant diners. Sort del Carlos que va treure la seva arma (un machete ben gran) i ens va deixar de perseguir. També ens acompanyaven els seus dos gossos, la Cola i el Suliman, el qual es divertia saltant de toro en toro.

Quan ja haviem pujat els 800m vam decidir fer una parada i tornar cap abaix. El vent era fortíssim i al no haver-hi selva era perillós seguir pujant. Les vistes eren xules tot i que sense "nieve", niebla, núvols, fum o el que fos les vistes serien espectaculars.

Els tres, la Cola i les ungles brutes del Carlos

De baixada vam riure molt, doncs estava clar que hi hauria més d'una caiguda per ser camí molt humit i empinat. Vam preveure 6 caigudes i les vam superar. Malauradament una meva va ser tant espectacular i aparatosa que va contar per dues (no et preocupis mama estic perfectament bé ;) ).

La següent parada era Charco Verde, una reserva natural. Allà vam dinar tranquilament per recuperar energies. Després de dinar vam entrar a visitar el Charco Verde i la Playa Bancon. Els que hi havien anat abans ens van dir que no valia gaire la pena però ens va agradar força. Vam donar tota la volta al "charco", vam veure més micos Congos molt apropet nostre i remullar els peus a la Playa Bancon. Aquí unes quantes fotos:

Aprenent dels monos

La última parada del dia era Punta Jesús Maria, on ens vam trobar els tres companys de tercer d'ESADE que van venir a passar la resta de cap de setmana amb nosaltres. Les vistes del llac amb la posta de sol i les vistes del volcà Concepción eren increíbles... de lo més bonic que he vist fins ara a Nicaragua!

Ja agotats vam tornar cap a l'hostal a sopar i al sobre, no podiem dir ni mu! 

Diumenge 31/06/2016 - Cascada San Ramón, Playa Santo Domingo i Ojo de Agua

Diumenge també va tocar matinar... a les 6:45 ja estavem tots esmorzant i carregant piles per anar cap a l'altra punta de la illa, San Ramón, al volcà Maderas. Aquest cop ens portaven als 6 amb minivan de l'hostal... semblava que la illa era petita però de punta a punta hi ha més d'una hora i mitja! 

La pujada cap a la Cascada de San Ramón amb el cansanci acumulat del dia anterior va ser dureta. Vam pujar muntanya amunt unes dues horetes però realment valia la pena! Un gosset que ens vam trobar a una caseta del principi ens va acompanyar fins a dalt de tot i va esperar-nos per baixar amb nosaltres. Ens va servir de guia ja que el camí pujava per un riu i era fàcil equivocar-se. Es mereix una foto i aparèixer al blog!

Pels curiosos.... aquesta vegada de baixada no em vaig caure (Ue!).

De tornada vam parar a dinar a Santo Domingo, una de les platges més boniques de Ometepe. Teniem moltíssima gana i vam menjar genial!

L'última parada del dia era Ojo de Agua, probablement el lloc més turístic d'Ometepe. Ens esperavem una cosa 100% natural, paradisíaca però a primera vista ens va decepcionar molt. Era com una piscina municipal plena de nens maleducats cridant. Així que ens vam posar en una taula a jugar a cartes i a esperar que marxés la gent. Un cop es va buidar vam gaudir de ojo de agua. Els que vam decidir tirar-nos per una espècie de liana (la foto on surt el Pere d'esquenes) vam presenciar un miracle. Doncs era una atracció divertida però extremadament perillosa si no et tiraves a l'aigua quan t'havies de tirar i un noi es va salvar de miracle! ( Mama jo ho vaig fer perfecte ;) )

Després d'una bona estona a Ojo de Agua vam tornar cap a l'hostal a dutxar-nos i rentar la roba bruta (a mà). Vam anar cap al centre de Moyogalpa ja que era festa major (Santa Anna) i hi havia rodeo. Vam intentar veure una mica què feien amb els toros però estava a vessar a gent. Vam sopar una pizzeta de despedida i a dormir!

Dilluns 01/08/2016 - Puesta del Sol i tornada a Managua

Dilluns vam aprofitar el matí per anar a Puesta del Sol (contradictori, ho sé) però era lo últim que ens faltava per veure i estava aprop de l'hostal. Vam estar de relax a les hamaques que tant m'agraden... si no fóssin tant grans me'n emportaria una per Calonge! 

Cap a les 12 vam iniciar el viatge de tornada que, com sempre, es va fer etern. 10 minuts de moto taxi fins al Port de Moyogalpa, 1:15h de ferry fins a San Jorge, dinar arroz con pollo, taxi fins a Rivas, 2:30h de bus estil llauna de sardines fins a Huembes (Managua), 15 minuts de taxista loco fins a la UCA. El taxista loco ens portava a tots 5 dins del taxi i va parar al mig d'una avinguda on va veure una pelea entre borratxos per cridar Rompéle los dientes!! En fin, coses que passen a Nicaragua. 

En definitiva, la illa de volcans de Ometepe una passada!! Ens ha encantat. Aquesta setmana toca treballar dur ja que divendres presentem el projecte del Rama a la Junta Directiva... així que a pencar!!

Una abraçada a tots!!

#SomriuQueLaVidaVola