Notícies des del Rama

Hola!!

Ja torno a ser per aquí :-)

Els dies laborables pel Rama són molt rutinaris. Ens aixequem a les 7 del matí, esmorzem i a les 8 som a l’oficina. Tenim un break de dues hores per dinar i sortim a les 18h de la tarda, ja fosc. Normalment anem a casa, ens canviem i anem al gym. Un gym que és un antro però que per ser El Rama és un lujazo. Ja tenim els nostres amics i un personal trainer que ve inclòs amb el mòdic preu de 25 córdobas (menys de 1$).

Divendres començava una Fira Gastronòmica a El Rama on venien persones de 6 municipis diferents de la Costa Caribe Sur. Com hi havia molt ambient vam decidir anar a investigar amb el Flynn. Només havíem fet 4 passes que ens van parar de la TV nacional de Nicaragua. Tot s’ha de dir, cantem més que dos perros verdes. El periodista va voler entrevistar-me però en aquell moment no sabia ni on érem ni de què es tractava aquella fira. Així que li vaig demanar que volia que digués i vaig improvitzar sobre la marxa.

La fira era molt xula i tenia un escenari gegant on anaven passant grups de música i ballarins de tota la zona Caribe Sur. També van fer una rua pels carrers del Rama tot i els xàfecs continus que cauen.

Us deixo el link del video on explica la Fira i la meva aparició estel.lar:

Cap de setmana 02-03/07/2016

Dissabte pel matí ens vam aixecar aviat amb l’objectiu d’esmorzar, fer la motxilla i marxar de cap de setmana a San Carlos al sud de Nicaragua a 254 km’s de Rama. Ens acompanyava el Samuel ja que la Norma treballava pel matí i tenia coses a fer. Com sempre, vam anar fent parades de camí per fer fotos, pipí, comprar aigua, deixar pas a les vaques ...

Parada - pipí

Però de sobte vam tenir una parada no planejada. La poli! Ens van parar quan ja estàvem arribant a San Carlos ja que està a prop de la frontera amb Costa Rica. Van demanar la cédula (DNI Nica) al Samuel, el carnet de conduir i l’assegurança del cotxe. Al veure’ns a nosaltres al cotxe també ens van demanar el passaport. Vaig donar el meu passaport a l’agent però resulta que el Flynn no portava cap mena de documentació. Ens van fer baixar del cotxe, van inspeccionar tot el cotxe, ens van preguntar què estàvem fent a Nicaragua bla bla mil preguntes. Òbviament, no es pot estar indocumentat i per això els agents ja estaven fent l’ordre de detenció. Don Samuel estava intentant fer de les seves dient que era advocat, que som cooperantes etc etc però semblava que no funcionava. Cada vegada s’anaven multiplicant els polis pel nostre voltant. No panic! Al cap d’una bona estona per allà xerrant amb els polis i veient que feien, va venir una agent amb el telèfon a la mà i li va passar el Samuel. Resulta que el Mayor (el poli jefe de tota la zona) coneixia al Samuel així que Flynn es va salvar dels pèls de dormir a la garjola.

A San Carlos ens esperava el Mayor per saludar-nos i veure que no érem mala gent. Ens va donar el seu número de telèfon per si teníem qualsevol problema. Vam dinar a un restaurant davant del llac on vam menjar una carne de res boníssima! Va venir una familiar del Samuel que encara no sabem ben bé qui era. Doncs té 25-27 germans, 8 fills i ja és besavi així que anem perduts en l’arbre genealògic.

Després de dinar li vam preguntar al Samuel què hi havia de bonic per veure a San Carlos i ens va dir que res, així que com sense documentació no es pot agafar cap barco ni allotjar-se, vam decidir tornar cap al Rama. Vam parar a sopar a Muelle de Los Bueyes on ens vam quedar fins tard enganxats veient Karate Kid a la tele. Sí, vam fer més de 500km per anar a dinar a un restaurant i sopar de tornada al Rama.

Diumenge va ser un dia molt més aprofitat que dissabte. Ens vam aixecar una miqueta més tard i vam anar d’excursió al Retiro, un poble a prop del Rama. De camí vam parar a un camp de beisbol on estaven jugant a softball (el beisbol dels retirats, res a veure amb Retiro). Em van deixar agafar el bat i al primer intent boooom jajaja tots van al·lucinar. 

Després de veure una estona el partit vam anar cap el Puente colgante a fer unes quantes fotos. El pont porta a una zona on hi ha un centre nacional on planten molts tipus de plantes i arbres. 

També hi havien aparcats tots els cavalls dels jugadors de softball que venien de l’altra banda del Riu Mico.

Vam beure aigua de coco per hidratant-nos i seguir amb la caminadeta.

Per dinar vam anar a casa una de les filles del Samuel que es diu Raquel i després a fer els postres a casa d’un altre fill que es diu Alejandro. De tornada a casa vam parar a buscar aigua “bona” per poder-nos dutxar.

Això és tot per avui!!

#SomriuQueLaVidaVola !!