Cap de setmana mogudet i mulladet al Rama

Hola!

Aquests últims dies han estat bastant mogudets. Feia dies que plovia molt i quasi no parava.

Divendres vam anar a treballar a les 8 del matí com cada dia a la Oficina de Crédito. Vaig fer una escapada a veure els de la Creu Roja Filial el Rama per preparar una acció a un barri molt pobre del Rama, la Piedrera. Per saber més o menys la gent que viu en aquell barri ens hi vam desplaçar per la tarda per saber quanta gent hi vivia. Pell de gallina. Cases fetes de fusta, plàstic i zinc molt molt bàsiques. Però lo pitjor va ser veure les condicions en les que treballaven des de nens de 3 anys i fins a gent molt gran picant pedres. Evidentment, sense cap mena de protecció i amb molt risc de fer-se mal. La gent ens mirava amb cara de sorpresa, doncs no deuen veure sovint cotxes o l’ambulància de la Creu Roja. Ens va ser impossible fer un sens de la població però ens van dir que hi vivien 75 famílies. No vaig tenir valor de treure el mòbil i fer fotos de com treballaven però vaig fer un parell de fotos al barri.

Un cop vista la realitat vaig demanar al Samuel que m’aconseguís un bon preu a una botiga gegant que té una amiga seva al Rama. Així doncs, després d’haver analitzat amb la Creu Roja què és el que més necessitava la gent d’aquell barri vam anar a fer les compres amb el Flynn. Quin caos de botiga!

Vam cobrar botes d’aigua, calcetes, calçotets, mitjons, samarretes i pantalons desde 2 a 18 anys. Samarretes del Barça a 4€ que no faltin!

Per la nit vam sortir a prendre algo amb la Yari i la Yami, dos companyes de l’oficina de crèdit. Ambient nocturn al Rama = 0. La veritat és que estava diluviant i el riu ja començava a pujar així que no vam triar el dia adequat.

Dissabte 9 de juliol

Dissabte pel matí ens vam llevar aviat per anar a cap a la Creu Roja a fer els paquets per portar a la Piedrera. Vam anar a comprar paquets d’arrós per afergir-los a cada paquet. Els de la Creu Roja ja estaven en marxa per començar a evacuar la gent del voltant del riu. Ja havia pujat 6 metres! Així doncs vam deixar els paquets fets i quan el riu hagi baixat anirem a repartir-ho.

A les 2 vam rebre la visita de l’Aitor i la Rosa Varela. L’Aitor és el responsable d’Euskal Fondoa, l’entitat que dona diners a l’APPDR (on treballem nosaltres). La Rosa és professora d’ESADE i col·laboradora del SUD. Ens van demanar que tot i anar cap a Managua divendres vinent tornéssim una setmana al Rama més endavant. La reunió va ser bastant llarga... tot i que la presidenta va haver de marxar perquè l’aigua li entrava a casa.

Després de la reunió vam sopar al Espresso, el millor restaurant del Rama. Vaig menjar uns camarones al curry... deliciosos!! (Preu = 220 córdobas = 7€ i pico)

Diumenge 10 de juliol

De bon matí ens van passar a buscar l’Aitor i la Rosa per anar a esmorzar i despedir-nos.  Com que el Flynn es trobava malament de la panxa vaig decidir anar a veure com estava el riu. Només caminar uns quants metres el carrer paral·lel al  nostre estava inundat d’aigua...

Després vaig anar cap a la vora del riu i estava taaaant alt!! Parlant amb la gent em deien que feia 15 anys que el riu no pujava més de 9 metres. El que més em sorprenia era la calma que es respirava. La gent havia posat “a salvo” les seves coses i estaven la mar de tranquils.

Quan vaig tornar a casa Don Samuel em va preguntar si volia acompanyar-lo a portar una mica de menjar a la Marisol y l’Ashley, la noia que els hi neteja la casa i la seva filla. Li vaig dir “ Claro que sí” sense saber el que m’esperava... Vam anar amb el carro (cotxe) fins on la policia que no deixava passar. Allà vam descarregar el menjar i vam pujar a una panga (barqueta de fusta). Vam estar navegant per sobre d’un barri que va quedar completament cobert d’aigua, esquivant els pals d’electricitat i treient els pobres animalons que buscaven refugi a la barqueta. Un panorama desolador... moltes cases no havien resistit la força de l’aigua i anaven riu avall.

Per fí vam arribar al barri Justo Pastor on vam trobar a la Marisol i l’Ashley. Quan la peque em va veure va venir corrents cap a mi a abraçar-me... és moníssima! Em va ensenyar la seva casa que només es veia la part de dalt i la teulada.

Al cap d’una estona vam agafar una altra panga per tornar cap a casa. Es va acabar la gasolina així que ens va deixar a una illeta i vam seguir caminant fins que vam trobar una altra panga per arribar fins el cotxe. Quina aventura!

Us deixo un petit muntatge dels videos que vaig grabar amb la GoPro:

Tot i que algun dia costi més que altre... #SomriuQueLaVidaVola!