# Somriu Que La Vida Vola

Hola, hola!! Hoy escribo en castellano porque también voy a postear en el Blog conjunto con Flynn-Flynn. El nombre del blog es "Le Sumba La Marimba!" que significa "muy bueno!".  Aquí os dejo el link para si queréis echar un vistazo:  http://lesumbalamarimba.blogspot.com Sí, ya hemos empezado a "trabajar" (entre comillas porque el ritmo caribeño es bien tranquilo). La APPDR es una asociación fundada en 1990 sin ánimo de lucro que consiste en una Oficina de Crédito, una Tienda Campesina y una Radio. Nosotros estamos en la Oficina de Crédito y nuestra tarea es realizar un plan estratégico y un plan de acción a 3 años para la Oficina de Crédito. Tenemos un despacho gigante para nosotros solitos! Por otra parte, poco a poco nos vamos acustumbrando a la vida en El Rama. Diluvia todo el día, no hay agua corriente, nos tenemos que duchar con cubos, en duchas con cucarachas y con murciélagos volando por casa. Pero somos unos campeones

Bon dia!! Ahir diumenge va ser un dia llarguíssim. Ens vam aixecar ben aviat per anar amb temps a l'aeroport de Miami. No sabiem si el Flynn tornaria a tenir problemes per sortir de USA. Afortunadament vam anar molt ràpid i el vol on-time. Al arribar a Managua es notava encara més el "ritmo caribeño", és a dir, fer les coses amb tota la tranquilitat del món. Ens haurem d'acostumar. Al sortir ens esperava el Samuel i una de les seves filles. El Samuel és l'home que ens acull a El Rama.  Hem tingut 6 hores de viatge des de Managua fins al Rama així que l'hem conegut bastant bé. S'ha de dir que ha fet el possible i lo impossible per que no ens adormíssim en tot el trajecte. De Managua al Rama hi ha uns 300km. Tot i això podies trobar un cartell "El Rama 70km" avançar 300 metres i trobar "El Rama 71km". No donava gaires esperances. Vam parar 10 vegades durant el camí. La primera va ser per deixar a la s

Comença l'aventura! Dissabte vam quedar a les 10 del matí amb la Paula, el Nacho, el Pere, el Flynn (Gerard) i l'Arnau a l'aerport de Barcelona per anar cap a Miami. L'aventura ja començava malament amb un retràs de l'avió de dues hores. Tot i això vam aprofitar per esmorzar, jugar a cartes, xerrar i planificar l'estada a Managua. El vol es va fer molt llarg (8:54h) ja que era de dia. El menjar i l'atenció comparat amb Emirates molt fluix. Lo pitjor van ser l'arribada a l'aeroport de Miami. Cues i controls que no s'acabaven mai. Al cap de dues hores vam aconseguir poder recollir les maletes però faltava el Flynn. L'havia retingut la poli per no trobar-lo en el registre de l'ESTA. Al tenir dues nacionalitats va ser un lio. El vam estar esperant hores però no podiem contactar-lo ni el deixaven sortir. Finalment vam decidir marxar cap a l'hotel ja que no sabiem si el deixarien sortir. Trobar el shuttle del nostre

Hola familia i amics! Com molts ja sabeu la setmana vinent (dissabte 25) marxo cap a Nicaragua a treballar tot l'estiu. La meva intenció és mantenir-vos informats a través del blog #SomriuQueLaVidaVola en la mesura en que em sigui possible. El planning és el següent:  Dissabte 25 de Juny marxem cap a Miami i fem nit a Miami. Dissabte 26 agafem un vol cap a Managua, la capital de Nicaragua. Allà els 6 ens dividim en parelles: la Paula i el Pere es queden a Managua tot l'estiu, el Nacho i l'Arnau van a Matagalpa i el Gerard i jo cap a El Rama . El Rama és un poblet molt petit a 5 hores de Managua. Allà hi pasarem tres setmanes en un projecte d'Euskal Fondoa amb l'associació APPDR (Asociación para la Paz y el Desarrollo de el Rama). Després de 3 setmanes (aproximadament el 15 de Juliol ) ens mudarem a la capital, Managua . Allà treballarem 5 setmanes més amb l'assocació Música para Vivir la qual preten millorar la vida dels infants de Nicaragu